Possibilitats de l’arbust en els jardins mediterranis

La voluntat de posar fre a la degradació ambiental i a l’esgotament dels recursos naturals i energètics ha posat sobre la taula la necessitat d’establir mesures encaminades a un desenvolupament més sostenible de les nostres societats. En aquest context és cada cop més comú sentir a parlar de l’urbanisme sostenible, de l’agricultura sostenible, de l’economia sostenible, i també de la jardineria sostenible. Entenent el concepte sostenible com aquell capaç de satisfer les necessitats de les generacions presents sense posar en perill la capacitat de les generacions futures de satisfer les seves pròpies necessitats.

La jardineria sostenible en les seves moltes definicions és avui un concepte que conviu amb d’altres denominacions semblants com ara: la jardineria intel·ligent, la jardineria ecològica o la xerojardineria. I totes elles formen part del concepte global de la Sostenibilitat.
Els jardins d’arbust mediterrani aplicant criteris de jardineria sostenible és una eina més al servei de la Sostenibilitat que ens permet dissenyar nous espais verds i/o adaptar els ja existents mantenint totes les potencialitats ambientals, socials i d’oci comuns dels espais verds públics i privats.

Els components de la Jardineria Sostenible

La Jardineria Sostenible demana un canvi de mentalitat en relació als objectius, un gran esforç de divulgació al conjunt de professionals i usuaris del sector i també una actualització i innovació constant dels coneixements. Podem definir el concepte Jardineria Sostenible com una metodologia de jardineria que ens permet racionalitzar i minimitzar l’ús de recursos externs (aigua, adobs, productes fitosanitaris i temps de manteniment) a l’hora de crear espais verds mitjançant espècies autòctones o adaptades al medi natural. Tot i això, cal no deixar de banda d’altres consideracions que sense la suma de totes elles no ens garantiria una bona pràctica de la jardineria sostenible:

Disseny i planificació de l’espai verd: és necessari estudiar l’àrea del jardí, l’ús que en farem i els objectius que volem aconseguir. L’estudi permet escollir les espècies que s’adapten a les nostres necessitats socials i ambientals, zonificar espais segons els seus usos, i preveure els recursos de manteniment que caldrà tenir en compte quan construïm l’espai verd.

Estudi i actuacions sobre el sòl: cal conèixer les característiques de la terra del jardí i, si cal, modificar-les per potenciar el desenvolupament de les plantes, destacant com a fet important la revalorització de l’ús de la matèria orgànica. Aquesta mesura permet equilibrar les necessitats de drenatge de les plantes.

Selecció de plantes: el moment de l’elecció de les espècies que poblaran l’espai verd és fonamental pel seu posterior desenvolupament. En aquest punt, cal atendre les possibilitats estètiques i pràctiques de les espècies, i seleccionar les espècies xerofites segons els recursos en que comptem.

Zona apropiada de gespa: la reducció de la superfície de gespa o la substitució de les varietats de gespa tradicional per d’altres espècies de gespa més resistents a la sequedat (com ara les varietats de Zoysia, Paspalum i Bermudas), permeten un menor consum d’aigua i requereixen menys atenció. La Zoysia es caracteritza per un creixement lent de 8 a 12 mesos, però per una enorme resistència a la sequedat, ja que només necessita un reg setmanal entre els mesos de maig a setembre, i també al fred, ja que resisteix fins a 12 graus negatius. A més, és una varietat resistent a les malalties i precisa la sega només dues vegades l’any.

Sistema eficient de reg: un reg adaptat a les necessitats de les plantes i a les característiques del terreny permet optimitzar el consum d’aigua del conjunt del jardí, en aquest sentit es recomana dissenyar zones de terreny adaptant el reg a les necessitats de les plantes. En aquest sentit, és recomenable l’ús de sistemes de reg localitzat. Adaptar el reg a les necessitats hidriques de cada època de l’any i utilitzar regs espaiats en el temps però generosos en aigua millorarà el rendiment del jardí.

Materials de cobertura: la utilització de materials orgànics com les escorces, o inorgànics com les graves o les terres volcàniques; ens permet obtenir un espai verd amb menys pèrdua d’aigua per evaporació, menys proliferació d’herba i, alhora, proporciona un agradable efecte estètic. L’ús de colors clars absorbeixen menys calor que els colors foscos, i per tant, son més eficients.

Podem concloure establint que una correcte selecció d’espècies autòctones o adaptades al clima mediterrani (zones del sud i sud-oest d’Austràlia, Sud Àfrica, costa central i sud de Califòrnia, zona central de Xile i la conca mediterrània), amb l’adaptació adequada al clima (al sòl, a la sequera i al baix manteniment), ens permet un espai verd de manteniment simple, amb poques necessitats i fàcil de mantenir. Capaç de minimitzar i optimitzar els recursos disponibles.

Lluís Sala Dalmau