Anigozanthos flavidus

Procedent del sud-oest d’Austràlia i de naturalesa perenne, l'Anigozanthys es caracteritza per tenir una floració molt vistosa i atractiva entre els mesos d’abril i juliol. En podem trobar amb flor groga, taronja i vermella, i també amb diferents alçades. Les diferents varietats d’Anigozanthos o ‘pota de cangur’ com és coneix tradicionalment, es veu afectat amb freqüència per la malaltia de la tinta, encara que aquesta només ennegreix una part del fullatge.

L'Anigozanthus té una resistència al fred de 7 graus negatius, pertany a la zona climàtica 8 i demana estar exposada a ple sol.

Phylica ericoides

Espècie perenne procedent de Sud Àfrica. Es caracteritza pel seu port fort i compacte amb fulles petites, i també per la seva excel·lent floració amb caps florals blancs durant 6 mesos l’any. Pertany a les espècies que resisteixen tant el fred (fins a 6 graus negatius), com la manca d'aigua, mostrant una gran resistència en les èpoques de sequera.

Entrevista per la revista "tres viles"

Sabeu què és el que més mata a algunes plantes? L’aigua. Difícil de creure, però cert! Fins i tot rep sabor de bona notícia si tenim en compte que vivim en terra seca! I és que des de les 3 viles hem buscat en diverses ocasions compartir els costums i la manera de treballar de la pagesia de la zona, però poca cosa en sabem dels vivers. Quina diferència hi ha entre qui cultiva pèsols i els qui viuen de les plantes i les flors? Quina incidència hi té la sequia? Per això ens vam dirigir als Vivers Sala Graupera, però una vegada allà, ens hem trobat amb una nova manera de viure la jardineria.

Els germans Sala Dalmau, Lluís i Albert, ens han obert les portes dels seus vivers i de la seva visió comercial del món de la planta en terres de sequia. Se’n diu, jardineria sostenible, o dit d’una altra manera, “fer les coses amb el cap”.

Quin és el problema? El problema és que es fan molts jardins a l’estil continental. Us en posarem un exemple perquè s’entengui més: la gespa. El tipus de plantació que s’està duent a terme aquí no és sostenible. Si tinguéssim el clima d’Alemanya o Anglaterra, la gespa s’hauria de regar i cuidar poc i sempre estaria verda. Per què? Perquè la planta estaria en el seu clima, el seu habitat. Si plantem la mateixa gespa aquí, quan arribi l’estiu la planta demanarà molta aigua, s’haurà de regar cada dia, s’haurà de segar una vegada a la setmana, agafarà fongs, i augmentarà les despeses en fungicides. Això costa molt a la butxaca i al medi ambient. Hi ha plantes, com la gespa, que necessiten molta aigua, i aquí no en tenim.

I l’alternativa és... les plantes de jardineria sostenible. Hi ha altres zones mediterrànies com la nostra al món: al sud i sud oest d’Austràlia, a Sud Àfrica, a la zona central de Xile, a l’Estat de Califòrnia, i tota la conca del mediterrani... tenen un clima semblant al nostre, amb temperatures altes a l’estiu i poca aigua. El que fem és agafar plantes d’aquests indrets i adaptar-les per la seva comercialització. Aquí ens proporcionen jardins florits i amb poques necessitats d’aigua. Per demostrar tot això, aviat posarem en funcionament un jardí d’experimentació dins el viver.

Què és un jardí d’experimentació? Es un jardí on s’adapta la planta al medi abans de vendre-la, per comprovar que funciona i demostrar així la resistència de les nostres plantes. Sóm conscients que si volem obrir noves especies al mercat necessitem eines de demostració, i el jardí d’experimentació n’és una. Esperem que ens permeti convèncer a molts professionals del sector i també a l’Administració.

És dir, plantar als nostres jardins amb la sequia que ens amenaça, és ciència ficció? No, la manca d’aigua és una realitat. La solució passa pels jardins sostenibles. Un jardí sostenible primer s’ha de dissenyar, planificar les zones on plantarem i preparar-ne el sòl. Després caldrà que escollim les plantes i substituïm la tradicional gespa per d’altres varietats menys exigents. Un cop fet això hem d’aplicar-hi un reg eficient i utilitzar materials de cobertura per evitar la pèrdua d’aigua per evaporació. D’aquesta manera obtenim jardins amb poques necessitats d’aigua i fàcils de mantenir. Així, en el mig i llarg termini, un jardí sostenible és més econòmic que un de convencional, ja que el jardí sostenible no necessita adobs, no necessita tant de manteniment, no necessita tanta aigua... Saps que és el que mata més les plantes?

El què? L’aigua. La gent creu que quan més calor, més aigua, i no! és al revés. L’aigua i la calor juntes produeixen fongs letals per les plantes. Avui es rega malament en molts casos.

Malament? Antigament, els nostres avis, regaven a manguera, omplint les olles que es feien a la base de les plantes. Aleshores es posava l’aigua on feia falta, ara la meitat de l’aigua no va on toca, es mulla el terreny, però amb això es requereix regar més sovint. Les plantes de les que estem parlant, el què volen, és una regada forta, i després quinze dies o un mes sense reg A més, si plantem durant els mesos de tardor a primavera les plantes s’adapten més ràpid i necessiten menys aigua. Una altra cosa perjudicial és la plantació de plantes una al costat de l’altra, sembla que no ens agradi veure el terra però si plantem així, aquestes de seguida es toquen, i si a més reguem malament, algunes es poden morir.

Què hem de fer? Educar. Això no ens ho inventem nosaltres! A Califòrnia a la dècada dels 70, els seus pantans es van quedar secs, i l’estat va promoure una Comissió per estudiar el tema. Avui dia, el concepte de jardineria sostenible s’ha estès per tot Estats Units. Aquí, sembla que ens és igual.

El vostre catàleg és com una eina d’estudi, està molt complet. Sí, ens ha costat molt i el vam començar a fer fa cosa d’uns 7 anys, és un catàleg especial. En ell s’explica una informació contrastada amb una àmplia biografia especialitzada que té la voluntat de servir d’eina de treball per a tots els professionals que desitgin ampliar el coneixement de les espècies amb les quals treballen.

I totes les plantes de jardí sostenible són importades? Bé, Califòrnia, Sud Àfrica, Austràlia... aquest és l’origen de moltes d’elles, però també en tenim de la conca mediterrània. En aquesta empresa cada any entrem de 30 a 40 espècies noves, el que no vol dir que totes funcionin, perquè aptes per vendre potser només en surten vuit o deu.

Però encara tireu de la planta tradicional; el jardí sostenible, funciona a nivell comercial? Sí, cada cop els Ajuntament agafen més consciència que cal utilitzar plantes de baix manteniment. També alguns professionals i particulars. Tot i això, ens agradaria que més gent s’interessés per aquest tipus de planta, com ja ha passat als EE.UU. Només un exemple, la nostra pàgina web (www.salagraupera.com), rep més visites dels EE.UU que d’Espanya. Aquí també hem d’aprendre a fer les coses amb el cap!

moltes gràcies a tots dos!
Elena Viu Isiegas

Possibilitats de l’arbust en els jardins mediterranis

La voluntat de posar fre a la degradació ambiental i a l’esgotament dels recursos naturals i energètics ha posat sobre la taula la necessitat d’establir mesures encaminades a un desenvolupament més sostenible de les nostres societats. En aquest context és cada cop més comú sentir a parlar de l’urbanisme sostenible, de l’agricultura sostenible, de l’economia sostenible, i també de la jardineria sostenible. Entenent el concepte sostenible com aquell capaç de satisfer les necessitats de les generacions presents sense posar en perill la capacitat de les generacions futures de satisfer les seves pròpies necessitats.

La jardineria sostenible en les seves moltes definicions és avui un concepte que conviu amb d’altres denominacions semblants com ara: la jardineria intel·ligent, la jardineria ecològica o la xerojardineria. I totes elles formen part del concepte global de la Sostenibilitat.
Els jardins d’arbust mediterrani aplicant criteris de jardineria sostenible és una eina més al servei de la Sostenibilitat que ens permet dissenyar nous espais verds i/o adaptar els ja existents mantenint totes les potencialitats ambientals, socials i d’oci comuns dels espais verds públics i privats.

Els components de la Jardineria Sostenible

La Jardineria Sostenible demana un canvi de mentalitat en relació als objectius, un gran esforç de divulgació al conjunt de professionals i usuaris del sector i també una actualització i innovació constant dels coneixements. Podem definir el concepte Jardineria Sostenible com una metodologia de jardineria que ens permet racionalitzar i minimitzar l’ús de recursos externs (aigua, adobs, productes fitosanitaris i temps de manteniment) a l’hora de crear espais verds mitjançant espècies autòctones o adaptades al medi natural. Tot i això, cal no deixar de banda d’altres consideracions que sense la suma de totes elles no ens garantiria una bona pràctica de la jardineria sostenible:

Disseny i planificació de l’espai verd: és necessari estudiar l’àrea del jardí, l’ús que en farem i els objectius que volem aconseguir. L’estudi permet escollir les espècies que s’adapten a les nostres necessitats socials i ambientals, zonificar espais segons els seus usos, i preveure els recursos de manteniment que caldrà tenir en compte quan construïm l’espai verd.

Estudi i actuacions sobre el sòl: cal conèixer les característiques de la terra del jardí i, si cal, modificar-les per potenciar el desenvolupament de les plantes, destacant com a fet important la revalorització de l’ús de la matèria orgànica. Aquesta mesura permet equilibrar les necessitats de drenatge de les plantes.

Selecció de plantes: el moment de l’elecció de les espècies que poblaran l’espai verd és fonamental pel seu posterior desenvolupament. En aquest punt, cal atendre les possibilitats estètiques i pràctiques de les espècies, i seleccionar les espècies xerofites segons els recursos en que comptem.

Zona apropiada de gespa: la reducció de la superfície de gespa o la substitució de les varietats de gespa tradicional per d’altres espècies de gespa més resistents a la sequedat (com ara les varietats de Zoysia, Paspalum i Bermudas), permeten un menor consum d’aigua i requereixen menys atenció. La Zoysia es caracteritza per un creixement lent de 8 a 12 mesos, però per una enorme resistència a la sequedat, ja que només necessita un reg setmanal entre els mesos de maig a setembre, i també al fred, ja que resisteix fins a 12 graus negatius. A més, és una varietat resistent a les malalties i precisa la sega només dues vegades l’any.

Sistema eficient de reg: un reg adaptat a les necessitats de les plantes i a les característiques del terreny permet optimitzar el consum d’aigua del conjunt del jardí, en aquest sentit es recomana dissenyar zones de terreny adaptant el reg a les necessitats de les plantes. En aquest sentit, és recomenable l’ús de sistemes de reg localitzat. Adaptar el reg a les necessitats hidriques de cada època de l’any i utilitzar regs espaiats en el temps però generosos en aigua millorarà el rendiment del jardí.

Materials de cobertura: la utilització de materials orgànics com les escorces, o inorgànics com les graves o les terres volcàniques; ens permet obtenir un espai verd amb menys pèrdua d’aigua per evaporació, menys proliferació d’herba i, alhora, proporciona un agradable efecte estètic. L’ús de colors clars absorbeixen menys calor que els colors foscos, i per tant, son més eficients.

Podem concloure establint que una correcte selecció d’espècies autòctones o adaptades al clima mediterrani (zones del sud i sud-oest d’Austràlia, Sud Àfrica, costa central i sud de Califòrnia, zona central de Xile i la conca mediterrània), amb l’adaptació adequada al clima (al sòl, a la sequera i al baix manteniment), ens permet un espai verd de manteniment simple, amb poques necessitats i fàcil de mantenir. Capaç de minimitzar i optimitzar els recursos disponibles.

Lluís Sala Dalmau